Als països rics, els joves es queixen de les poques oportunitats que tenen. Sento alguns nois per la televisió: «atur», «no podem fer res» i veig males cares. D’altra banda, els veig ben vestits i ben alimentats, nets.
Sóc Educador Social i he treballat com a responsable municipal de joves durant anys. És per això que, quan vaig saber que el Quico passaria per casa, volia parlar amb ell.
Ha vingut a Barcelona per recaptar fons, ve de l’Àfrica, Uganda, on porta 7 mesos, ha fundat una organització https://www.facebook.com/petits.detall per 40 nens i nenes, 4 d’ells amb la Sida, que vivien en un habitacle, sense pares, amb 10 llits, sense aigua, ni escolarització, ni tractament mèdic.
El Quico té 20 anys i desprèn força i convicció. Aquesta semana l’entrevistarà Josep Cuní, ha organitzat una subasta amb donacions, un sopar solidari. Amb el treball d’aquests mesos ha aconseguit escola, tractament mèdic, aigua, una millor casa, llit i roba per tots. També fa xerrades a escoles de Barcelona amb la idea de concienciar els nois i noies perque s’impliquin amb «Petits Detalls», el seu projecte. «Responsabilitat», «alegría», «cares de felicitat»,…» són les paraules que escolto ara.
Desprèn confiança, fa servir mots com «ganes d’ajudar els demés», «solidaritat»,»treballar amb nens sobre el terreny». Altres paraules seves són «gràcies a la meva mare,…», «amor». El Quico també parla d’un treball amb sí mateix: «…la idea és deixar de trobar a faltar coses i només trobar a faltar persones» i «Cal deixar de banda la queixa,…».
El Quico (i un altre campió, el Mateo que s’ha afegit al projecte) torna en pocs dies amb els nens, a la seva vida austera, de treball, de responsabilitat i d’alegria. Persones com ell han de sortir habitualment als mitjans i han d’estar en boca de tots perque són lliçó de fortalesa. Intentaré esta a prop seu, per poder-ne aprendre més.